Aquests dies ens ha arribat la trista noticia de la mort d’Alberto Abello Vives, economista i pensador de les relacions entre cultura i desenvolupament nascut a Santa Marta, a Colòmbia i enamorat del Carib i de Catalunya d’on ell assenyalava amb convicció que provenia el seu segon cognom.

Amb l’Alberto havíem compartit des de la càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i com a Interarts molts moments de debats acalorats i trobades de treball als Campus euroamericans de cooperació cultural o a Barcelona i Girona, seu del Laboratori d’Investigació creat conjuntament amb la Universitat Tecnològica de Bolívar.  Amb ell vam descobrir el Gran Carib i la seva diversitat cultural tant similar en moltes coses a la del nostre Mediterrani. Ens unien els mars però sobretot la passió per situar la cultura com a actiu i reivindicar el seu valor estratègic per a la definició de polítiques centrades en les persones i en els seus potencials.

Els vincles entre Catalunya i Colòmbia son històrics i infinits. Es manifesten en aspectes simbòlics com la rèplica exacta davant del Museu Naval del Carib a Cartagena de la famosa Font de Canaletes o el paratge natural i santuari de Montserrate a Bogotà fundat per Don Juan de Borja y Armendia, President de la Real Audiència de Santafé de Bogotà del Nou Regne, que va autoritzar la construcció de la capella dedicada a la Moreneta de Montserrat a principis del segle XVII.

Però es manifesten sobretot en aquesta sensació estranya d’una connexió emocional, intel·lectual i cultural molt especial que passa entre d’altres per la creació literària compartida. Barcelona és la gran seu editorial de molts escriptors colombians com García Márquez que hi va viure 8 anys i va demanar a Avel·lí Artís-Gener, Tísner, que li traduís Cien años de Soledad al català.  Alberto Abello havia estat membre cofundador de la Fundación Gabriel García Márquez para el Nuevo Periodismo Iberoamericano a banda de grandíssim lector i la persona indicada si volies conèixer i aprofundir en la prolífica nova literatura colombiana.

Alberto era un gran defensor de les festes tradicionals de la Independència a Cartagena, expressió de la diversitat i la creativitat popular que la celebració del regnat de bellesa ha anat desplaçant i menystenint, era un activista del procés de pau i la reconciliació, un abanderat en la lluita per la superació de la pobresa i la desigualtat. Quan arribaves a Cartagena de Índies no podies tenir millor amfitrió i s’ocupava ràpidament de fer-te visible les dues cares de la seva extrema realitat.

Hem après molt de tu i de la teva gent, Alberto. La vostra immensa energia expressada a través de la literatura, la història, la música, el ball, els colors, l’alegria i les ganes de viure son el millor exemple del poder transformador de la cultura. No ens oblidarem de tu i del teu Carib.

Gemma Carbó, Presidenta del Patronat de la Fundació Interarts