Por fin se está empezando a aceptar que el cambio climático es un problema no sólo medioambiental o humanitario,
sino también económico y cultural.
David Wallace-Wells

Els Diàlegs Eduard Miralles d’aquest any 2019 estaran dedicats a pensar i conèixer què està fent el món de la cultura a Catalunya, a Espanya i a Europa per contribuir al repte global de la sostenibilitat. Si busqueu sinònims de “sostenible” en el diccionari català hi trobareu conceptes com factible, raonable o viable. Quina és la relació amb la cultura?

Com assenyala David Wallace-Wells la definició de la sostenibilitat acordada per la comunitat internacional entrellaça la salut ambiental i la protecció de la biodiversitat amb la justícia social, l’equitat i la inclusió. Fa referència a les oportunitats individuals però també al benestar i el desenvolupament de capacitats i implica un sentit de ciutadania global basada en els drets humans i la dignitat, la democràcia i el bon govern.

En una de les seves darreres conferències l’Eulàlia Bosch es preguntava com hem fet tant sostenible la in-sostenibilitat? Com hem articulat les nostres maneres de viure i relacionar-nos sobre la base d’apriorismes tant poc fonamentats en la lògica de la factibilitat o la viabilitat? D’on ens ve aquesta tendència a no pensar en l’impacte que estem generant amb les nostres accions? En quin moment s’ha imposat socialment el valor d’ús immediat i compulsiu de novetats, informacions i productes, per exemple els culturals, que son ràpidament descartats com a residus no reciclables? Què ens ha portat al menyspreu majoritari pels clàssics, per les coses que perduren, per la història i els sabers tradicionals o per la relació amb allò que és més natural i essencial?

La cultura no és aliena a l’adquisició de valors sinó que n’és l’element estructural, és el que dona forma al relat que justifica aquesta manera de viure a través de múltiples llengües i llenguatges. Al mateix temps, la cultura és un sector específic en el que treballen i es mouen persones al voltant de la creació, la producció i gestió, la distribució, l’exhibició, la formació, l’educació o la investigació, i ho fan en general, de manera força in-sostenible aquí i arreu.

Però és precisament des de la cultura des d’on podrem donar-nos a pensar sobre aquesta realitat, analitzar-la i, si cal, canviar-la. Això és precisament el que les agendes globals i locals que parlen de sostenibilitat tenen encara poc present o no saben com considerar.

Estem parlant de les polítiques públiques que s’hauran de derivar de l’Agenda 2030 d’objectius de desenvolupament sostenible, acordada per la comunitat internacional i que, per primera vegada a la historia, ha generat un cert consens universal.  Tots els països i racons del món saben (encara que alguns ho neguin) que és necessari i urgent actuar. Saben de la gravetat, constatada científicament, de la salut global del planeta i de les nostres societats. Els fets ens ho constaten diàriament i el compte enrere ha començat.

Fa molts anys que a Interarts defensem que les polítiques públiques són, també i sobretot, polítiques culturals. Poc a poc s’ha anat creant consciència internacional i avui son moltes les entitats i persones que treballen per fer entendre les relacions essencials entre l’economia, el medi ambient, l’educació, l’urbanisme, l’agricultura, el benestar social… i la cultura. En l’Agenda 2030 això és ja molt evident.

En aquests diàlegs volem posar sobre la taula la tasca que està fent la Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units – CGLU, la xarxa Culture Action Europe i la Red Española para el Desarrollo Sostenible – REDS.

Escoltarem també les propostes d’acció a nivell català del Consell Nacional de la Cultura i les Arts – CoNCA, del Comissionat de l’Agenda 2030 de l’Ajuntament de Barcelona i del projecte de ‘Ciutats globals’ del CIDOB.

Us hi esperem!

Gemma Carbó, Presidenta del Patronat de la Fundació Interarts.