No som massa conscients o sovint ho oblidem, però el dret a participar en la vida cultural està reconegut en la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 en el seu article 27 i en el Pacte pels drets Econòmics Socials i Culturals de l’any 1966 en el seu article 15.

Podem debatre molt sobre les virtuts i defectes de la Declaració Universal de Drets Humans però, per ara, és l’únic document de consens en el qual podem fonamentar un exercici de convivència global. Un detall significatiu: segons el Llibre Guinness de Rècords, el 1999 la DUDH era el document traduït a més idiomes del món (518 en 2018).

Que la cultura estigui inclosa en el document és rellevant, sobretot perquè com assenyalen els juristes, tots els drets reconeguts en la Declaració són indivisibles i interdependents: és a dir que en la pràctica, la violació d’un sol dret incideix directament en altres drets. Convé tenir-ho present quan parlem en termes de dualitat entorn de la salut o la cultura.

El dret a participar en la vida cultural està sent avaluat des de l’any 2009 per la figura de la relatora especial de les Nacions Unides Karima Bennoune. En el seu últim informe aquesta experta assenyala que el poder transformador de l’art i la cultura rau en la naturalesa de l’experiència estètica, que lliga les facultats cognitives amb els sentits i les emocions, una qüestió central per poder aprendre, reflexionar, experimentar i acceptar la complexitat. La pràctica artística i cultural implica crear significats i genera empoderament i, per això, té molt a veure amb la resta de drets fonamentals.

A Catalunya, el passat dia 21 de gener es presentava públicament el Pla de Drets Humans, liderat pel Síndic de Greuges i l’Institut de Drets Humans. De moment es tracta d’un document previ d’anàlisi de la situació a partir del qual s’obre una etapa de debat i construcció col·lectiva de la proposta final que serà sotmesa a la consideració del Parlament i del Govern de Catalunya.

L’any 2004 a Barcelona, ​​INTERARTS va coordinar un primer gran trobada internacional sobre drets culturals que va generar impactes rellevants i va obrir una via política en les agendes globals que ja no té marxa enrere. Celebrem que es posi ara en marxa aquest Pla de Drets Humans a Catalunya i convidem el sector a participar amb determinació i convicció.

Les polítiques culturals del futur, tant en l’àmbit local com de relacions internacionals, han d’estar fonamentades en els drets humans. Només així, superarem les tradicionals lògiques partidistes que van fer inviable, per exemple, el pacte cultural de l’any 1985 i aconseguirem defensar seriosament, com a individus i com a societat, la llibertat per ser qui volem ser, preservar la memòria que ens interessi col·lectivament, imaginar altres formes d’estar en el món i no deixar ningú enrere a l’hora de poder opinar, decidir i expressar les idees i sentiments a través de tots els llenguatges creatius que ens defineixen com a persones.

Tenim dret a la música, a la poesia, al teatre, a la bellesa i la crítica, al coneixement científic racional i a les emocions. Tenim dret a créixer a través de les històries que ens expliquem per garantir la perdurabilitat de l’espècie humana.

Gemma Carbó, presidenta del Patronat de la Fundació Interarts.